Tot és tan fosc aquesta nit
qui ha marxat no tornarà
i la buidor que tens al pit
potser el temps te l'omplirà.
Tot és tan gris aquest matí
que ni els ocells volen volar
vull parar el temps ara i aquí
i tornar a començar!
La tarda avança cap al vespre
i ara és tan tard com ahir,
ningú no obre cap finestra
cruel ha vençut el destí.
Ara fa vent, bufà de Ponent,
Les fulles seques ballen un trist compàs,
Volen al vent i s'alçen,
volen al vent i cauen.
Un fred estrany aquesta nit
la pluja dibuixa un vel,
el forn de pa s'ha fet petit
cauen llàgrimes de gel.
Aspre verí d'aquest matí
m'ha despertat la veritat,
el malson és d'ara i aquí
i ningú no ha somiat!
La tarda és més orfe que mai
el vespre es banya de dol,
la solitud omple l'espai,
com trigarà a sortir el sol.
